Prolapse d'òrgans pèlvics: guia per a pacients
Entén el prolapse d'òrgans pèlvics: tipus, causes, grau de severitat, opcions de tractament conservador (PFMT i pessari) i quan considerar la cirurgia.
El prolapse d’òrgans pèlvics (POP) és el descens d’un o diversos òrgans pèlvics —bufeta, úter, recte o intestí prim— cap a la vagina o a través d’ella. Succeeix quan els suports musculars i lligamentosos del sòl pelvià no aguanten suficient per mantenir els òrgans en la seva posició.
Afecta entre el 30 i el 50% de les dones que han tingut fills, tot i que la majoria de casos inicials són asimptomàtics o lleus.
Veure la guia completa del sòl pelvià →
Tipus de prolapse
Cistocel (prolapse de la bufeta): la bufeta prem la paret anterior de la vagina cap avall. És el tipus més freqüent. Pot causar dificultats per buidar la bufeta, infeccions urinàries de repetició i sensació de pressió.
Rectocel (prolapse del recte): el recte prem la paret posterior de la vagina. Pot causar dificultat per defecar o sensació d’evacuació incompleta.
Prolapse uterí: l’úter descend cap al canal vaginal. En casos avançats, pot sobresortir per la vagina.
Enterocèle: el budell prim s’hernia per la cúpula vaginal o entre l’úter i el recte.
Cúpula vaginal: prolapse de la cúpula vaginal en dones que han estat sotmeses a histerectomia.
Graus de severitat (sistema POP-Q)
El sistema POP-Q (Pelvic Organ Prolapse Quantification) descriu el grau de descens:
| Grau | Descripció |
|---|---|
| 0 | Sense prolapse |
| I | El punt més distal del prolapse es troba a més d’1 cm per sobre del himen |
| II | El punt més distal es troba entre 1 cm per sobre i 1 cm per sota del himen |
| III | El punt més distal es troba a més d’1 cm per sota del himen |
| IV | Eversió total (el prolapse és extrem) |
Els graus I i II solen ser asimptomàtics o lleus; els graus III i IV solen ser simptomàtics.
Causes i factors de risc
| Factor | Mecanisme |
|---|---|
| Part vaginal | Estirament i possible lesió directa del sòl pelvià |
| Parts múltiples | Efecte acumulatiu |
| Sobrepès | Pressió intraabdominal crònica elevada |
| Estrenyiment crònic | Esforç defecatori repetit |
| Tos crònica | Augments de pressió repetits |
| Menopausa | Reducció del suport hormonal del teixit connectiu |
| Predisposició genètica | Alteració del col·lagen i del teixit connectiu |
Tractament conservador: PFMT
El PFMT és l’opció de primera línia per al prolapse simptomàtic de grau I-III. L’evidència (incloent la revisió Cochrane Bo et al.) mostra que:
- Millora els símptomes subjectius (sensació de pesadesa, pressió)
- Pot reduir el grau de prolapse en mesures objectives
- Millora la qualitat de vida relacionada amb el POP
- Redueix la progressió en prolasses lleus-moderats
Principis específics per al prolapse:
- Prioritzar la força en posicions de càrrega (dreta) no sols en decúbit
- Aprendre a tancar el sòl pelvià ABANS de qualsevol augment de pressió (tossir, alçar pes)
- Evitar esforços defecatoris (gestió del trànsit intestinal)
- Controlar la pressió intraabdominal: evitar Valsalva, treballar la respiració coordinada
Tractament conservador: pessari
El pessari és un dispositiu de silicona que s’insereix a la vagina per proporcionar suport mecànic als òrgans pèlvics. N’hi ha de molts tipus (anell, cub, Gellhorn…) i la tria depèn del tipus i grau del prolapse i de les preferències de la pacient.
Avantatges: reversible, sense cirurgia, opció mentre es fa el PFMT o a llarg termini.
Requeriments: canvis periòdics (setmanals/mensuals/trimestrals), higiene adequada, i valoració ginecològica per a l’ajust.
Cirurgia
La cirurgia del prolapse es reserva generalment per a:
- Graus III-IV simptomàtics que no responen al tractament conservador
- Preferència de la pacient après esgotar les opcions conservadores
- Prolapse que afecta significativament la qualitat de vida i la funció
Existeixen diverses tècniques quirúrgiques (colpopexia, colporràfia, histerectomia vaginal…). La tria depèn del tipus de prolapse, l’edat, el desig de fertilitat futura i l’experiència del cirurgià.
Important: la cirurgia no elimina els factors de risc que van causar el prolapse. El PFMT postquirúrgic és fonamental per al manteniment a llarg termini dels resultats.
FAQ
El prolapse empitjora sempre amb el temps?
No necessàriament. Amb tractament conservador (PFMT i gestió dels factors de risc), molts prolasses es mantenen estables o fins i tot milloren. Els prolasses lleus en dones actives i amb PFMT consistent rarament progressen a graus severs.
Puc fer esport si tinc prolapse?
Depèn del grau i del tipus d'activitat. L'esport de baix impacte és generalment segur amb les modificacions adequades. Les activitats d'alt impacte (córrer, saltar) en graus moderats-severs s'han de valorar individualment amb un especialista.
El pessari és permanent?
No. El pessari és una opció reversible i es pot treure i posar. Moltes dones l'usen de manera temporal (per exemple, per practicar esport) o mentre fan el PFMT. Alguns prefereixen mantenir-lo a llarg termini com a alternativa a la cirurgia.
La cirurgia de prolapse té bons resultats?
Les taxes d'èxit de les cirurgies de prolapse ben indicades i executades són altes, però hi ha risc de recurrència i de complicacions. La majoria de guies recomanen esgotar les opcions conservadores abans d'optar per la cirurgia, excepte en graus severs simptomàtics.
Articles relacionats
Entén com la menopausa afecta el sòl pelvià, el risc d'incontinència i prolapse, i com adaptar el PFMT en aquesta etapa.
Aprèn què és el sòl pelvià, quins símptomes indiquen disfunció i com entrenar-lo amb exercicis basats en evidència.
Entén la incontinència d'esforç, urgència i mixta, les causes principals i per què el PFMT és tractament conservador de primera línia.
Proveu Pelvisana: la guia a la pràctica
Pelvisana trasllada la teoria a rutines guiades, seguiment del progrés i contingut clínic adaptat.
